En el nombri de Jesús y la Virgin Soberana, vou ichar lAmuravela comu San Pedru asperaba. Aquí tamus outra vez, Apostul ya Patrón Santu, en fiastas ya ribulliciu.... tamián un añu más viayus, n’esu, nun hay diferiencia, ni na tiarra, ni n’el cialu, qu’el tiampu nun pasa’n baldri ya lus añus van sumandu, anque tou viandu qu’en ti ¿paemi nun van pasandu? ¿fairiasti un “liftin” d’esus comu’n artista de tiatru? era lu que ti faía falta... a la tu edá, prisumiandu. ¿Teneras pur hí, Patrón, En’us asuntus la mar |
El día la cabalgata caeu agua del cialu, peru con esu ya todu lus Reis d’Urianti viniarun ¿pensarian era confeti que is tabamus botandu? Cuatru carrozas bian guapas, lus iban acompañandu, una llena d’anxilinus, que daba gustu mirallus, falarun a lus niñinus comu siampri fan lus Magus ya estus intusiasmaus bonus aplausus is diarun ya dispuás pa dispidillus, d’artificiu hubu fuaus. Un gran acunticimiantu n’el mes de Marzu tuviamus que la Patrona d’Asturias venu de vesita’l puablu, misas, cantus ya rosarius ¡comu pudimus la honramus! y’hasta una Amuravela pa dispidilla l’ichamus, asina, enterousi bian y’amás de primeira manu pos la última vez que venu facia cincuanta añus, ya pa m’idea ¿güisti? hasta entendeu’l pixuatu, ¡comu si anota que tian, un bon maestru n’el cialu La Semana Santa, venu isti añu con bon tiampu ya de touristas, Patrón, iba un xintiu disiartu. ¿Qué ti pasóu co las lárimas? ¿secabatilas el viantu? que n’a parada de taxis, disti la gualta pa baxu o siría que las muyaris que ti iban portiandu, cansarunsi de llevati porque las tabas mollandu, pa outru añu, has de pidili a San Xuanin el pañualu. El Calvariu, algu floxu la nuachi del Xuavis Santu ya el viarnis, ricupirousi outra vez el Desenclavu ya’l Padri Mingu, subiu al pulpitu, pa tar altu ya pidricanus asina como si facia antañu. Dispuás con gran devoción, saliu el Santu Intiarru ya a meta de prusición, feixu San Xuanín un altu ya de repenti ¿güisti? co’l dedu apunto pal sualu ¡pa m’idea que de las obras quiría dicinus algu! peru comu nun falou, tampoucu i fiximus casu. Las Venias, bian, comu siampri na nuachi’l Sabadu Santu. Mayu nun si portou bian y’hasta imprimou envernandu, en el Pitu, po las fiastas que dicin del Artesanu ya fan el día primeru, pa calecesi, punxárun hasta una calefación ¡nu avasto al calor humanu! peru esu nu is da más ¡tianin el gasol baratu.! Pa m’idea que San José esta vez meteu la manu, ¡siguru que nun i gusta que i cambin de día el santu! pos siampri celebróu esti el diacinuavi de marzu, ¡ Si si enteran en Valencia.... en una falla han quemallus! ¡yo acuardumi de llevar lus franxualus ya lus guavus! ¡lus cucius! ya m’entendis, qu’estu cumbian aclarallu. Mira ver, Patrón del alma si Tú puadis ayudanus, ya fas que n’a carretera nun tengamus tantus muartus, pos del Pitu a Nuvillana ya lus cuntamus a ciantus, teneras que dai un toqui al Siñor Alvarez Cascus, pa que faiga ceu las obras ya que nun liciti tantu, fainnus falta autuvias, en Cuideiru, el macru puartu, la varianti del Pajaris, el AVI .... u outru páxaru, ya vou dicillu outra vez ¡una playa pa esti puablu! si non el Plan d’Excelencia paemi queda un poucu tuartu. Siguimus tandu tan lloucus o más qu’el pasau añu, gualgas, guerras ya guirrillas, sisinatus, atentaus, lus traficantis de drogas ya niñinus maltrataus, lus judius ya lus morus siguin tamián aliaus, y’hasta lus maestrus ¿güais? mi tianin disconcertau, entre publica o privada ta’l cirriburri amontau, miantras tantu, lus gubiarnus siguin de brazus cruzaus ¡con ir cierrándulu todu, piansan ta sulucionau! ya lus únicus que abrin, lus grandis supermercaus. Cumisionis baxu manga, terrenus calificaus, ya’l carbón de la Camocha nun si sabi aú foi picau, (paez que la currución ya algu muy arraigau) lus precius tan po las nubis, el euru baxa embalau, la inflación nu hay quian la pari ¡ta todu descontrolau! Hasta’l Alcaldi de Pravia, paez anda algu ciscau, quiar llevanus el altar, que n’el Pitu custudiamus desdi tiampu inmemorial ya gracias a Fortunatu dexóu de ser barra un bar. Güi dicir a lus viayus, qu’el diañu pa entretenesi mataba moscas co’l rabu, pa m’idea que lu mijor ya que nu i faigamus casu. Asina que ven p’aca ¿tan mal ti paez nus portamus? ¿qué pecau tan grandi foi que nusoutrus cumitiamus? ¡nun abastan las pinurias que n’el mundu tan pasandu! ¡que tenemus qu’aguantar a la Tamara cantandu! Ya por si estu fuara poucu, golveu el Gran Hermanu, esta vez con una pita, ¡nun paran cumiandu guavus! más de unu vei cabar, co n’el colesterol altu. ¿Visti San Pedru del alma, lus inguilis la qu’armarun, co la cara del Siñor que nus papelis punxárun? ¿fijastiti’l paiciu? ¡ya igual qu’el Alcaldi nuastru! güi que lus concejalis, andan con ripiru’n cuarpu, porque Quicu, ya capaz, pa dai más rialismu al casu, faer lus plenus en Santana por ser alli llugar santu ya comu amás son doci, tianin el liu amontau, que nadi quiar faer de Judas ya dispuás tar siñalau. El sábadu dos de juniu, ¡minuda fiasta tuviamus! porqui taban en Cuideiru la mina y la mar xuntaus, lus d’Avanti, San Pidrín, muchu bian l’urganizarun, con esti ya van diaz añus que lu vianin cilibrandu, hubu cuncursus, descursus ya un menumentu bian guapu, qu’en sin falta poner lentis puadis tu mesmu mirallu yá una mina de carbón, con un ancla ya unus cabus ¡y’hasta hay una vagoneta pa meter a Sergiu diantru! Dispuás, cunciartu na Ilesia con tres corus afamaus de la cuanca del Caudal, outru cuartu era del puablu y’anque eran primirizus, cantarun comu avezáus, la xanti pasóulu bian ya munchu lus aplaudiarun. Acoi San Pedru cuntigu a lus cunucius muartus, pixuatus u adotaus, que son todus fius del puablu. Vou a nomati a dos de ellus qu’esti añu nus deixárun, en eneru, dispidimus al artista Pepi Candanu, atoparaslu pur hí con el caballeti puastu, Guillermu’l aparejador dexóunus n’el mes de mayu, esti si quias, Santu Hermosu, puadi urbanizati’l Cialu. Ya vou tirminar Patrón, que la xanti t’apurandu ya lus de la pirutenia, quiarin ya prendeis fuau a la parea xigantis, pa llenar de fumu’l puablu. Vou a piditi primeru que nus ichis una manu, nun nus deixis, San Pidrín, pos abondu en ti isficiamus, fai que tengamus salú, y’anqui sea con trabayu que gualva el peix a Cuideiru comu habia’n outrus tiampus. Has mandai cuartus pa Firiu que hubu que remolcallu, pos debeu gastallus todus, por Castellón viraniandu, o si non, bona memoria, pa ricordai qu’el gasol tamián hay que rellenalu. Al Uviadu ya’l Sporting tianis qu’ichais una manu, llevalus pa’l purgatoriu ¡sácalus lluau del infiarnu! o por lu menus, precura que nun baxin más abaxu, porqui si non van cabar, xugandu contra’l Pixuatu, ya lus mandamasis ¿guais? pudirían ir pensandu, que igual siría mijor, faer un mediu de dos cuartus. Ahora vou co lus vivas, que ya lus tas asperandu, ya tuvia con más ganas, estus que tan aquí abaxu. ¡Viva San Pedru Gloriosu apostul ya patrón nuasu! ¡Viva tamián San Pablín ya viva Pablu de Tarsu! Santana ya San Juaquin, San Roqui, el perru ya’l rabu Un viva pa San Jacobu ya p’al fileti empanau, ¡Vivan las otoridadis ya lus sos subordinaus! Un viva pa’l Coru Mixtu ya outru pa’l coru paisanus. Pa Titu’l que fue al ispaciu ya pa titi el municacu, que tian pouca diferencia con el nurtiamericanu. ¡Vivan todus lus touristas que vianin a vesitanus! Ya outru viva muy sintiu pa lus nuastrus mijicanus, ¡Viva la Banda de gueitas ya que risuanin bian altu! Que vou ricitar la copla que distingui a lus pixuatus: ¡Mientras Cudillero viva y duri la Fuenti'l Cantu, va San Pedro a la Ribera con todos los demas Santos! ¡Amura vela! ¡Isa vela! ¡¡¡Viva Pedro!!! Cudillero, 29 de Junio de 2001 |
|