|
de juniu ¡¡ pasóu un añu !! asina qu’aquí nus tianis pa filicitati’l Santu. Nun ti queixarás, San Pedru ¡¡ con todu lu que pasamus !! ya tuvía p’algaravía quedanus fuarza n’el cuarpu, ¡¡ anqui nus botin la tómbica !! o nus invadan por Castru lus tanquis amiricanus, nu hemus faltar lus pixuatus pa cumplir co’l riquisitu que ya nus vian desdi antañu. Quiaru aprovechar tamián -porqui sei qu’anda aceñandu- pa unviai el nuastru saludu al tou amigu San Pablu, asina, qu’acomodaivus, pos con el pirmisu vuastru ya con el de lus prisentis, vou imprimar el rilatu. Comu siampri, cuntareiti lus socesus que tuviamus, siandu la mar lu primeru, que pa esu ya lu más nuastru. Mira qu’el mundu ya grandi ya redondu al mesmu tiampu, pos miou probi, yo nun sei, nin porquei, comu, nin cuandu, en sin comprar lutiría alcontrámunus xugandu: Foisi en Galicia a piqui el “Pristigi”, así llamau, - nu i faía honor al nombri, taba bian dispristigiau – ya’l disparramar la carga dexóunus cuntaminaus, era unu d’esus barcus... lus “monu-cascus” llamaus ¡¡ que nun s’enfadi’l menistru que nun lu tou insultando !! él, si andaba po las ramas, ya que taría cazandu. La quistión ya que tocóunus acabar pagandu’l patu, ya llimpiandu galipoti de las playas ya lus puartus. Cierrarun lus caladerus del Atlánticu hasta’l Cántabru, a nun ser aquí n’Asturias que lu fixárun a cachus, d’esta forma, San Pidrín, tiníamus dos trabayus: el de salir a calar ya’l de dispuás tar llimpiandu. Pa Pipín el de Santoña, el nuastru agradicimiantu, por tar dándunus lus partis de las maris ya lus viantus, asina, aú ir recoer sabiamuslu d’antemanu. Prumitiárunnus ayudas que bian tardi nus llegarun, prigunta-i al fiu Jujú, qu’anduvu discamisau una bona temporada, por nun ricibir lus cuartus, pos al probi, sin querer la camisa i disfixárun, ¡¡ el culpabli, Salvador !! porqui pensóu iba un trapu, ya dioisla a lus voluntarius pa llimpiasi lus zapatus, lu pior, foi qu’al pagaila quiría facei discuantu, pos dicía-i, que tamián él si había llimpiau a un cachu.
Estu, San Pedru del alma, pa prencipiar bian el añu, era lu que nus faltaba, pos de magar ricordamus un iviarnu más pior, qu’el últimu que tuviamus. ¡¡ Piansu que la zancarrilla, puánnusla el mesmu diañu !! Cuandu paez que surdimus, ¡outra vez tamus en sualu! Las costeras ya ni existin, tá de moda’l estrafuallu, la de bunitu cabóusi un poucu antis de tiampu, pos anqui’l preciu era bonu lu pescau iba algu iscasu. Ya esu claru, a lus que compran nu is cumbian pa nada el tratu.
Nun salimus a mirluza desde freberu hasta mayu, pa dai a lus caladerus unus mesis de descansu, estu era lu que si facía cuandu nu había puartu nuavu, al vinír las invernadas sobordábamus lus barcus, hasta la Ilesia llegaban ¿acuárdasti, Patrón Santu? Dispuás co lus mudirnismus, rompeu l’avaricia el sacu. Peru antis d’estu, Patrón ya duranti’l pasau vranu, en lus nuastrus caladerus alguna si que garramus, hubu días de setenta ya hasta más kilus por barcu. L’angula nun si dióu mal, ¡¡ todu nun vei ser queixánus !! ya’l porcebi, iba a bon preciu, peru hubu que deixallu, pos por culpa’l galipoti hasta Peñas nus cerrarun. Todu estu ya si subasta aquí n’a rula del puablu, asina que las ganancias paez que van omentandu. Pa golver a lu que foi Cuideiru en outrus tiampus, solu falta que regresin lus que fan grandi outru puartu. En el mualli del Oesti ¿nun visti lu que punxarun? unas barandiallas blancas, que tan muy guapas, pur ciartu ya unus bancus pa sentasi, cuandu tea cansau el cuarpu, ¡¡ talmenti somea Salinas o ‘l muru de San Lorenzu !! pa tener la playa ¿guais? paez vamus avanzandu. Peru, ¡¡ Quicu !! nin ti apuris, qu’esta vez, hasta acertamus, total co lu del Pristigi... ¡¡ nu íbamus poder bañanus !! Pa’l añu que bian, si puadis... has ir l’arena encargandu, peru traila toda xunta nun quiaras ir granu a granu. Piansu van por bon camín las obras que tan faciandu, ya las qu’iban imprimadas tamián si fuarun cabandu. Todas paézmilu a mi si fixárun con aciartu, voy nombrátilas Patrón, asina faemus ricuantu: Pa meter lus apareus ya hay almacenis nuavus, pero al llau d’ellus, ¿güisti? había qu’arreglar el sualu, o que contratin a un buzu por si caemus a un charcu. Tamián nus tan ampliandu la esplanada’l puartu nuavu, pa nusoutrus val d’atraqui, pa outrus... d’aparcamiantu. La uficina de tourismu, istrinámusla isti añu, pa informar a los touristas de lu que tianin en puablu, pa qu’asina tean contentus ya nu is duala gastar cuartus, amás, nun puadin queixasi del tratu que is tamus dandu, pos en ver de meteis multas por aparcar mal el autu, dámusis un papilín col nuastru agradicimiantu. ¡¡ comu cambiarun las cousas, sin Masvindu nin Santiagu !! Paez qu’ahora garrou marcha el hogar del xubilau, pos fai unus mesis ¿guais? tuvu algu paralizau, estu, has de precurar llevallu de la Tou manu, ya que nun parin las obras que bian lu nisicitamus ¡¡ mira que si tian que ir el Churru outra vez a Uviadu !! vali más al Consejeru ir dimitiandu del cargu. Lu que quedóu aparenti foi el nuavu Yuntamiantu, con nuava distribución ya unus salonis bian amplus, ¡¡ hasta tian hidrusmasajis pa Quicu ponesi guapu !! Con toa solenidá el día siati de mayu, un marasmás d’emportantis viniarun a nagurallu, ¿nun tuvisti, San Pidrín? ¿mi alma nun t’invitarun? Foi una pena miou probi porqui sigún mi cuntarun, hubu descursus, medallas, tamián las gueitas tocandu; pa’l relós, un carillón co La Red ya’l Pirlindangu, que fai qu’algunas muyaris, andin bellandu y cantandu, Araceli la de Ladrillu, ya la que li puán más garbu. Hasta una bandera nuava pa la ucasión frabicarun, ahora ya tricolor ¿habrá algún ripublicanu? De lus premius qu’en Cuideiru si viniarun entregandu, quiaru destacar algunu de lus más sonaus en puablu: Al mélicu Javier Marcos, con todu miricimiantu, po lu bian que nus atendi ya nus arregla lus guasus, l’Amuravela de Oru n’el mes de nuviambri i diarun. Comu hay que ripartilla pa dai así más boatu, al Consejeru’l Tourismu ya d’Industria del Gubiarnu, por facer nun sei que cousas rilativas al sou ramu, pa quedai agradiciu, igualmenti lu primiarun. Co la pólvora de outrus ¡¡ todus matamus lus páxarus !! ¡¡ lus premius pa lus pulíticus... dispuás de deixar el cargu !!
La Nuachibuana esta vez ricordounus la d’antañu, pos cantarun po la cai lus vellancicus pixuatus, Mingolu, Finu ya ecéteras ripitilu pa outru añu. Na Misa’l Gallu ¿güisti? paez que hubu’n pitu sualtu, o siría que soltóu un kikiriki Laurianu, El Nacimiantu na Ilesia tá cada añu más guapu, esta vez, tinía un mulín de piadra ya en muvimiantu. En’a vispura de Reis, lus del Urianti llegarun pa traeis a lus niñinus lus xuguetis ya rigalus, vinían en cuatru carrozas ya abondu acumpañamiantu, dispuás de l’adoración ya falai al rifugallu, unus fuaus d’artificiu hubu pa rigucijallus, asina que prumitiarun golver pa’l próximu añu.
Mitius ya na Cuaresma el antroyu cilibramus, con alligría lus desfracis po las cais disfilarun. El primer premiu, ganóulu un mudistu afamau, con una pirrina en cuallu ya las “tos model” al llau, po’l muvimiantu paicía qu’iba un poucu afiminau... Catalina, pa outru día, dexa’l armariu pechau, que mi paricia Firiu el que iba desfrazau.
|
con mucha xanti po’l puablu, lus baris... taban a topi, son lus que salin ganandu, sin embargu en a Ilesia, vei la cousa floxeandu, ya esu que lus cofradis abondu si tán destandu, prusicionis hubu todas... menus las que nun saliarun, imprimandu comu siampri por el Dumingu de Ramus, con una novedá nuava que tuviamus isti añu, qu’el Corazón de Jesús, dorméu fuara casa’l sábadu, quedóu n’el Aviñaderu comu si facía antañu. El miárculis hubu Lárimas, lavatoriu’l Xuavis Santu, con una fema que taba entre lus homis descalzus. El Calvariu por la nuachi co’l microfunu fallandu ya’l barullu nel Patrón igual que todus lus añus, el Viarnis Santu llovéu asina qu’el Santu Intiarru, tuviarun que suspendellu, solu hubu Desenclavu. Las Venias, bian, comu siampri, fixárunlas sin un fallu ya dispuás chocolatada pa cabar la fiasta´l sabadu. Lus del Pitu, cilibrarun el santu outra vez cambeau, ya lu tianin por custumi, San José vian ritrasau, la verdá ya que de todu alcontras n’esus festejus, fan un llibru pa las fiastas que lu iscribin con aciartu, de árbulis, pa m’idea paezmi algunu plantarun, si en un globu arostatícu esta vez todus subiarun San Pidru, de Ti pa mí ¿qué is falta ya pa outru añu? De presonajis quirius, algunus ya nus deixárun: El vinticincu d’Utubri morréu el pintor Casaus, ¡¡ tenlu cuntigu, Patrón !! que foi pixuatu adotau ya pasió por todu’l mundu a Cuideiru bian pintau, ¡¡ vaya ispusicionis !! vais facer ahora nel Cialu, con el azul de las ninfas, lus teaus, bian encarnaus ya lus grisis de la mar co’l semblanti despejau. Tamián si nus foi Don César nus primeirus días de mayu, al menus sesenta curas al sou funeral viniarun, ya hasta tuvu prisidiu po’l Arzubispu d’Uviadu, esti sabía´l camín pa tar cuntigu n’el cialu, pos amás de ser bon cura, tamián era un bon pixuatu. Lus musquitus, Santu Hermosu ¿na más pican a lus calvus? o tamián a lus barbudus, comu i pasó a Fidel Castru, que al paicer unu picóulu ya encetousi enteru’l granu, lu que you nun sei muy bian o al menus nun quedóu claru, si foi po la picadura o foi de tantu rascallu, la quistión ya que paemi dexóulu tocau del tarru porqui si non nun s’ixplica lu de lus fusilamiantus. Hay algunus mandamasis... que nun hay pur ú garrallus, tianis ahí a Mohamé que un día más taba folgandu, ya enteróusi qu’era bonu el pirijil, amás... sanu, ya nun si ucurri outra cousa que mandar fuaran buscallu a un isloti que tian cerca, peru nun i bastó un puñau quixu garrar todu’l guartu. El menistru Fidiricu -esi que saca lus santus vistiu de nazarenu- unvioi p’alli unus barcus, ya dixuis a lus mojamas: ala, ala, idi outra vez pa Marruacus ya si quereis pirijil que vus lu mandi Arguiñanu. Piansu que la humanidá vei día a día inlluquiciandu, ya en ver de facer las pacis en guerras nus tan mitiandu, esi Bush, sin ir más llonxi, ¿paezti tián el juiciu sanu? dioi por invadir Irak matandu xanti sin dualu ya buscandu unas armas, qu’entuvía nu atoparun, dicían eran “mas-ivas” ¿subirannus el impuastu? Hubu manifestacionis en el mundu pa evitallu, hasta lu pidiu’l Papa, peru nun ficiarun casu. Lu pior, foi que lus nuastrus bian que i siguiarun el xuau, al Aznar, güilu you falar nurtamiricanu, ya co las patas na mesa comu’n vaqueru tejanu. Una medalla de premiu ya agradicimiantu i diarun, pos cada vez que la miri... que si alcuardi de lus muartus, porqui’l preciu del pitroliu esta vez salíunus caru. Cilibrárunsi ilicionis el vinticincu de mayu pa iligir lus concejalis ya tamián lus deputáus, lu que a mi mi sorprendeu, al güir lus risultaus ya que todus lus partius, dicían que habian ganau. Quicu aquí perdeu unu ya unda lu ta buscandu ¡¡ mira ver bian po la “Braña” que siguru atopas algu !! Vei siguir siandu l’Alcaldi duranti outrus cuatru añus, asina, que dai salú pa que siga traballandu ¡¡ ya si animi de una vez a facer playa n’el puablu !! Aú tamián tuviamus cambius, foi en el cleru asturianu, jubilousi Don Gabinu ya hay Arzubispu nuavu, esti, venu de Galicia ya tian por nombri Don Carlus; el que tamián nus deixóu, l’Auxiliar Don Atilanu, foisi pa Ciudá Rudrigu en tiarra de castellanus, deseamusi a lus tres, sean de dura abondus añus. ¿Quian rompeu la muchila de Pocholu, Patrón Santu? acabóusi el pograma sin desfacer el intuartu, bian pensei qu’en esi hotel iba haber más de dos muartus, lu de la Yola ya’l Diniu, esu nun importóu tantu, pos nun si tratóu na más que un quita p’allá esa manu. ¡¡ vaya camada xostronis d’una tacada xuntarun !! si lus iscoin a dredi, siguru nu aciartan tantu. Ya ven p’acá, La Pantoja, visti lu que ta faciandu, pa que nun la torei nadi, paemi que golveu al ruadu ya de premiu, vei llevar las dos oreas ya’l rabu, lu pior, ya pa la outra, na más li quedan lus cuarnus, vei mandar ella en Marbella, más que Gil tuvu mandandu. Lus diportis tan en boga pa lu bonu ya lu malu, el iquipu de fugol golveu quedar campión y’amás en el primer puastu, ahora tá na preferenti ¡¡ teneis que siguir subiandu !! ya diantru poucu xugar contra’l Xixón y’al Uviadu. a Isidoru y’a Morán la noraguana lis damus y’a todus lus fogolistas, el nuastru agradicimiantu, por facer grandi Cuideiru ya tamián a lus pixuatus. Igual que Fernandu Alonso tá co lus cochis faciandu ya prisumiandu a la vez, de ser un bon asturianu, has embotallu un misguín, pa qu’omenti lus caballus ya poda co la Tú ayuda, ganar el campiunatu. Paemi Santu Patrón qu’estu ya vei acabandu, solu ti quiaru pidir que nus sigas ayudandu, que salgamus a la mar en busca’l sostentu diariu ya podamos regresar, con peixis, sanus ya salvus. Danus la Tú bindición ya esperanus n’el cialu, peru precura que sea cuando todus seamus viayus. Ahora vou dar unus vivas ¡¡ ya tuvu bian de rilatu !! que toca sisión vermú, comer ya ichar un pigazu, pa que dispuás na verbena podamus siguir bellandu ya ti honremus, San Pidrín, comu vianis miriciandu. ¡¡ Viva San Pedru Gloriosu, Apostul ya Patrón nuasu !! Pa San Pablu, con cariñu ¡¡ tamián outru viva i damus !! ¡¡ ya pa San Pablín, nun piansi, qu’el sou viva ulvidamus !! ¡¡ Viva Santa Anina hermosa, San Antoniu ya Santiagu !! ¡¡ Vivan lus santus antigus ya vivan todus lus nuavus !! ¡¡ Que vivan lus mediu santus que son lus llamaus beatus !! Un viva pa’l Santu Padri que golveu vesitanus. ¡¡ Vivan las otoridadis que tan d’istrena isti añu !! ¡¡ Vivan tamián lus que siguin, ya lus que si ritirarun !! ¡¡ Vivan todus lus prisentis, forasterus ya pixuatus !! ¡¡ Vivan lus que tandu llonxi, suañan con golver al puablu !! Pos pa que podan güilla, ya si emocionin de pasu, vou a ricitar la copla que ya nus vian desdi antañu. y’anque quedi sin risuallu piansu gritalla bian altu.
¡¡¡ Viva Pedro !!!
|
|