![]() |
||
|
fialis al tou llamamiantu, pos siguru nu hay na tiarra nin tampoucu en todu’l cialu, un llugar au si veneri al qu’ iligiarun por Santu, comu facemus cuntigu las pixuatas ya pixuatus. Tianis a Cuideiru todu d’alligría rebosandu, que cuartus, haberá poucus, peru asóbranus remangu pa cantar ya pa bellar, agarrau o dandu saltus, pa sacati en prusición po la única cai del puablu -asina nun nus perdemus- ya traeti aquí hasta’l puartu, pa dati cuantas, San Pedru, de los socesus del añu. Comu tianis la compaña de todus lus demás Santus, aprovechu la ucasión ya filicitu a San Pablu, pos por cilibrati a Ti igual mañana mi duarmu. Asina que comu veu que Tú ya tomasti asiantu, vou imprimar a llargar que tá la xanti asperandu.
La mar sigui comu siampri, co la pesca iscaseandu, ya cuandu nun pasa esu tan lus precius po lus sualus, la pescada a poucu más de un euru nus la pagarun, tamus San Pidrín del alma pior que lus aldianus, a ellus nu is pagan la lleichi anqui si destin catandu, pos risulta más barata traella de sitius lejanus, asina tamus nusoutrus ya mira que protestamus pa que a la mirluza’l pinchu li atin un sellu n’el rabu ya poda difierienciasi de la que garran lus barcus que salin llonxi a buscalla ya tan pa m’idea cabandu co’l puocu peix que nus queda; asina nus vei Hermanu piansan más en el diñeiru que n’el futuru inmediatu, cuandu nu haiga que pescar queixaransi a lus gubiarnus, anque a estus comu son grandis siguru que lis fan casu. La costera de caballa de melagru la llibramus, primeiru garrousi mucha peru co lus precius baxus, dispuás punxárunnus cupu subiandu lus precius algu y’anque foi por poucu tiampu a lu menus compensamus. Pur ciartu istu de lus cupus había que regulallu, nun ya igual calar al pinchu que facellu arrastrandu, lus mariñeirus pixuatus desdi magar de lus añus, a lus nuastrus caladerus siampri lus tamus cuidandu, po lu tantu nun queremus nus toqui esi cupunazu. N’esta ucasión co’l porcebi a lu menus empatamus, pos garróusi en cantidá al outru muy prusimau, lus precius…. comu la bolsa, iban de riba pa baxu anque foi por Navidá cuandu tuviarun más carus. L’angula portousi bian non comu feixu l’outru añu, ya ’l preciu tamián foi bonu n’estu nu hemus de queixanus, sin embargu ‘l calamar más bian tuvu iscasiandu. Comu puadis ver Tú mesmu la cousa ta pa ir tirandu, asina que ya lu sabis ¡nun nus deixis de la manu!
Fiastas ya cilibracionis comu borra hubu isti añu, en llegandu’l mes de juliu hasta Montarés subiamus, unus con mayor fervor ya outrus firviandu por diantru. En agostu lus gaiteirus truxarun música’l puablu, grupus de Bretaña, Iscocia, gallegus ya lus pixuatus, primeiru hubu disfili, dispuás na plaza autuarun ya comu siampri de xanti iba un xintiu disiartu; güi dicir, que cuandu taban lus iscocesis tocandu, húbulu que quixu ir arrastrándusi pol sualu, pos quiría discifrar lu que llevaban debaxu, ver si taba todu al airi o ver si usaban refaxu.
Tenemus una cai nuava didicada a Don Ricardu, nagurousi en mes d’agostu con todu miricimiantu, alcóntrasi na Talaya, asina hemus ricordallu pos si mélicu era bonu, era más mijor paisanu, y’anque ñaciu en Turón prisumia de pixuatu.
Dispuás de muchu pidillu, cilibrousi aquí n’ el puablu el día de la Santina ya’l d’Asturias axuntaus, de fiasta hubu cuatru días todu bian urganizau, pos a pesar del xintiu nun hubu ni un altercau. Venu el Prisidenti Arecis el sábadu a nagurallu, ya con una Amuravela ricibímuslu n’el puartu, fiximusi piticionis peru nun nus feixu casu, pos la Ilesia sigui igual ¡cualquiar día nofragamus! siguru que co la crisis pa estu nun tinía cuartus, que tan mijor empleaus p’andar po’l mundu viaxandu. Vou a golver a la fiasta que ya mi tou disviandu; hubu autuacionis bonas con Miguel Rius cantandu, lus Tejedor, Luz Casal ya con Morfeu Suañandu, tampucu faltou la sidra nin lus gaiteirus del puablu, lus del Coru p’autuar una montera punxarun, ¡peru el “Piruñu” negousi! dixu que i facía dañu, pos comu era picona nun si quiria tar rascandu.
Comu vian siandu custumi desdi fai algunus añus, lus buzus a la Santina del fondu la mar sacarun, llevándula en prusición hasta la Ilesia subiandu pa facei misa soleni, dispuás de gualta pa baxu en llegandu a la Ribera outra vez la sumirgiarun. Las sardinas a la plancha comu siampri nun faltarun, anque había tanta xanti que pa m’idea el melagru de lus panis ya lus peixis tuviarun que riditallu.
Tamián quiaru aprovechar ya que toy subiu al barcu, pa compartir con vusoutrus, la destinción que mi diarun n’el trascursu d’esus días de Fiu Pridileutu ‘l puablu, ya agardecer el apoyu que siampri mi vinis dandu.
Juntu col mes de nuviambri las habaneras llegarun, con bonas masas coralis cada sábadu autuandu, ya todu bian dirigiu pol Coru Mixtu del puablu, que bian pasea ‘l tou nomi cuandu vei pur i cantandu. Aparti de las cancionis las farturas nun faltarun, lus jubilaus de la mar el sou día cilibrarun, ya las muyaris dispuás, peru solas, ripitiarun, comu puadis ver Patrón, siampri ganan po la manu, ellas apúntansi a todas o solas o acompañandu, pos unda tuviarun outra pa dispidir bian el añu ya todus estus festejus siampri tirminan bellandu, asperemus salga al menus alguna parea de viayus, porqui isti añu miou probi pa disvurcius nun ganamus, húbulus de toda clas y’ afetaus todus lus ramus, ¡foi comu cuandu intra un virus ya tirmina cuntagiandu! pensei que Jorgi Javier facía un pograma n’el puablu.
Al llegar la Navidá una novedá tuviamus, que dispuás de la mirianda feixusi la Misa ‘l Gallu, San José el probi, taba un pouco priucupau, pos meteusi n’a cabeza qu’ iba ‘l partu adelantau, menus mal que lus pastoris anduviarun avezaus pa ixplicali qu’era el Cura el que andaba apurau.
Cilibramus San Silvestri comu en outrus llaus, curriandu, po lu que vimus Patrón, foi más bian entrenamiantu, pos dispuás de tar aquí en Luarca ripitiarun, el campión masculinu foi el mesmu n’ ambus llaus, peru en femas, Tirisina dexó ‘l pabellón bian altu, atopou a outra muyar que tamián iba curriandu ya miantras daban la lengua taban po la meta entrandu. Nun hay que quitai el méritu, peru sigún mi dixarun foi que las outras muyaris el camín intivocarun.
La Cabalgata de Reis co’l tinirariu cambeau nun viniarun po la Cai entrarun po’l puartu viayu, peru nu is debeu sentar muy bian isti enventu nuavu pos a Gaspar, paeceumi velu un poucu mareau ya a Melchor algu i pasou pos sigún taba falandu entroi d’algún pica pica po la cara ya ‘l piscuazu, -a risultas del salitri siguru foi mutivau- tirou fuarti de la barba ya apareceu afeitau, dexandu a tous lus prisentis más que frius, congelaus. Menus mal que lus niñinus ya quirian tar durmiandu pa que asina al outru día lis truxaran lus rigalus, porque si nón pa m’ idea que si fan ripublicanus, o gualvi el Papá Noel a gananus po la manu.
A finalis de freberu acercousi a vesitanus una borrasca perfeta con muchus maris ya viantus, ya en juniu una gota fria que causó bonus istragus, isti tipu de finómenus anantis nunca lus viáramus, anqui sigún tan las cousas ya nada puadi asustanus, sin ir más llonxi, na Ilesia, tianis el patiu rigualtu, pos algún menistru Tou pecou por acercamiantu, pa m’idea ‘l Evangeliu muy bian nu lu intirpritarun nun ya lu mesmu que ten lus niñinus al sou llau, que meteis ripiru ‘n cuarpu ya tenellus suyugaus.
Siguimus Santu Patrón co la crisis padiciandu, ya cada día que pasa pior nus lu tan puniandu, paez que lus brotis verdis pa la tiarra si mitiarun, tomó el Gubiarnu mididas pa ricortar enus gastus, asina puadu diciti que hubu baxada de sualdus, congelarun las pinsionis, ¿risfriaransi lus viayus? ya sin el chequi bebé han baxar lus ñacimiantus, ya por si estu fuara poucu hasta ‘l iva nus subiarun, sin embargu a lus más ricus pouca cousa lis fixarun, de lus bancus nin falamus si escasu dámusis cuartus pos abondu si destarun hasta metenus aú tamus, tampoucu ti vou falar de partius nin sindicatus, que a estus la suvinción nun güi que is la quitarun, asina que comu ves solamenti pagan cuatru.
|
muy mal vamus a pasallu, si hay qu’ apretar más el cinchu ya nu nus quedan “Furacus” pos pa unu que tenemus tiannus en vilu asperandu, anqui en esu de dar gualtas bian si paez al gubiarnu, ya en tirar sin apuntar ricuárdami a un tal Marianu. Comu nun aciarti d’esta pa Rivilla i lu mandamus ya que unas bonas anchoas nus unvi por engañanus.
pior de lu que pensamus, aquí ya nu atracan bancus ¡roban n’el Ayuntamiantu! nun ya lu que tas pensandu… que foi de fuara pa diantru, anque quian entrou, paezmi que nun pricisaba planu, pos sabía d’antemanu aú si atopaban lus cuartus.
de lus Selgas el alcuantru ya ista vez a Cajastur sociu d’honor la nombrarun, comu siampri hubu diplomas pa lus alunus más viayus, ya premius pa lus cuncursus d’afotus ya litiratus, pa tirminar la velada hubu una obra de tiatru qu’el grupu “lus Rabanitus” muchu bian lu tan faciandu, en cuatru días, San Pedru, han lanzasi al estrellatu, yo ya güi que a Matias ufriciaruni un contratu, peru prifiriu quedasi nun quiar avolar tan altu.
comu siampri cilibramus, a vecis de prusición ya outras vecis d’asuatu, pos comu ‘l tiampu iba bonu había qu’ aprovechallu, lus uficius riligiosus igual que todus lus añus ya de que vei pouca xanti siampri nus tamus queixandu, estu San Pidrín del alma había que sulucionallu, anque las bonas custumis paez que si van pirdiandu, ¿nun notasti guay en falta que nun tan lus jubilaus? ¡marchárunsi d’ixcursión! ¿nu haberá días n’el añu que tuviarun qu’iscoer lus de las fiastas del puablu? ¡claru! comu’l restu’l tiampu lu tianin tan ucupau…. aprovecharun agora pa poder descansar algu.
del campu de fugol nuavu, asperemus qu’el iquipu vaiga mijor isti añu ya nun nus dea lus desgustus del campiunatu pasau, que de la mitá la tabla siampri tuviarun pa baxu ya hasta facer una gualga lus fogolistas quixarun, entre estu, la upusición, la sacavera ya’l sapu, vei perdesi l’afición que siampri hubu n’el puablu.
Lu mesmu que is vei pasar tamián a lus del Uviadu, pos pa subir, outra vez golveu tener un frescasu, ya ‘l Sporting aguantou anque costoi bon trabayu qu’al principiu iba muy bian peru cabou floxeandu. Ya Flurintinu, si quiar algún títulu ir tiniandu, que si deixi de Mouriñus ya de Cristianus Ronaldus, ¡a la Duquesa de Alba ya a la que tián que ir fichandu!
Has ayudar a “la Roja” a ganar el campiunatu, ¡asperu nun ti distraigas co la Sara Carboneru! pos Tú sos comu Casillas, anque del cialu, ¡porteru!
¡Albricias! que tirminarun pur fin la zona de bañus, home, la verdá, San Pedru, el sitiu quedou muy guapu, bona plaza, zona verdi, ya muy bian illuminau, pal pirsupuastu qu’habia abondu lu aprovecharun, alcontrui solu una tacha, que pa tumbasi n’el sualu anque pongas la toballa acabas todu matau, ¡son todu piadras, Patrón! pa m’idea faltai algu: o nun li icharun arena o palma por algún llau, si hubiaran fechu una playa taba istu sulucionau.
Lu que mi paez a mi que unda vei tener pa llargu, vei ser la obra del AVI que outra vez garrou ritrasu, pos por culpa de la crisis apáransi lus traballus, vamus, qu’entró en via muarta que diría Pepi Blancu, asperemus qu’en Galicia faiga tamián outru tantu, sinón vamus a pensar que lus tan favuriciandu.
Lus juicius por currución siguin en boga isti añu, el asuntu de lus trajis nun cunsiguiarun cierralu, el Correa ya’l bigotis unda siguin encerraus, el tema del tesoreru ya lu tan investigandu, a outru que la lutiría ca poucu i taba tocandu, pasou de ser un prisuntu a ser agora imputau Ya ‘l que fuara Prisidenti en Baliaris del gubiarnu, por el casu Palma Arena tamián tuvu encarcelau, alcaldis en Cataluña, concejalis, deputaus, ¡hasta la Isabel Pantoja dicin tuvu defraudandu! Julián dabai perras negras ya ella iba blanqueandu.
Aquí tamián hubu juicios al paicer por unus pagus, que unus dicin que cobrarun ya outrus que nun ricibiarun peru isti asuntu, San Pedru, con prudencia hay que tratallu, pos lu pior del asuntu que somus todus del puablu.
Finóminus naturalis algunu que outru tuviamus, hubu en Haití un tarremotu que dexou abondus muartus, aú eran lus probis, probis, con estu ya rimatarun, ya en Islandia un volcán que tinía un nombri raru, llenó el cialu de ciniza ya nun pudía haber vualus asina lus arupuartus ca poucu taban pechaus. You nun sei si foi la cousa aprovechandu isti saldu que tres pareas de Cuideiru fuarun a Roma d’asuatu, ya a la hora de golver en avión nun lus deixarun, ya tuviarun qu’asperar pa poder vinir en barcu, nu hay mal que por bian nun venga unda saliarun ganandu, pos fixarun un cruceru sin tenellu n’el contratu, ricuperarun asina lu que pirdiaran l’outru añu, (paemi qu’el apuntador puadi cuntavus el casu)
Asperamus que las fiastas sean San Pedru del to agradu, que pa esu la Cumisión trabayou en sin descansu, pa entre rifas ya sorteus ir atotandu lus cuartus, el pograma que prisentan paemi bastanti amplu, pos el día vintiseis lus festejus cuminzarun, pa cabar el dia unu que ya’l día de lus viayus. Las orquestas de rinombri comu siampri aquí lu fuarun ya las fanfarrias, tamián han facellu con aciartu, lus fuaus artificialis illuminarán el cialu, asina que si quias velus tianis que quedar dispiartu, autuarán lus nuastrus corus ya lus gaiteirus del puablu, haberá en a Ribera pa lus niñinus tiatru, las misas ya prusicionis tampoucu han de faltanus, hemus de comer el bollu, dai una placa al más viayu ya’l que quera bautizasi que vaya a la Fuenti’l Cantu. A la Reina ya sos Damas veu que ya las tás viandu, pos desde que tás ahí que nun lis quitasti ‘l guayu, Nerea, Raquel ya Judit la noraguana vus damus.
Antis de marchar, Patrón, quixara faceti un ruagu, que lus de la SGAE nun vengan comu siampri a sutripanus, que nus llevan con el canon la metá del pirsupuastu, ¡quiarin cobrati por todu! ¡hasta por silvar un tangu! había que priguntalis ¿aú metin ellus lus cuartus? ¿ripartinlu a lus autoris o ripartinlu entre cuatru?
Agora si que mi vou que ya mi apitez un vasu, pos de tantu tar falandu quedoumi secu ‘l gargualu. Has bindicinus San Pedru que tan solu en Tí isficiamus pa que saquis a Cuideiru alantri en lus tiampus malus, pa que nun nus falti ‘l peix en a mar has ayudanus, ya pa que lu paguin bian, en tiarra, icha una manu, porqui lus isquilmadoris pur u quiara tan saliandu. Pa sacanus de la crisis has dai llucis al gubiarnu ya un plizcu a la upusición pa que si vaya enterandu que n’el restu de paisis tan xuntus colaborandu. Has prucurar, tener bian abiarta la puarta ‘l cialu, pa que lus pixuatus tengan comu siampri ’l pasu francu, gullandu istu Garzón siguru pasa de llargu.
Pa nun perder la memoria lus vivas vou imprimandu: ¡Vivan San Pedru, San Pablu ya San Pablín al costau! ¡Viva Santiagu que tá cilibrandu ‘l añu santu! ¡Viva Santanina Hermosa venerada en esti puablu! ya’l sou homi San Juaquín que tamián lu cilibramus. ¡Viva la Virgin del Carmin! ¡Ya viva la del Rosariu! ¡Viva la de Covadonga que guia a lus asturianus! ¡Un viva pa’l Santu Padri que abondu ta padiciandu! ¡Que viva Don Jesús Sanz que ya ‘l Arzubispu nuavu! ¡Ya que viva’l nuastru Cura que vei terceru n’el rangu! ¡Ya pa que si ponga bonu un viva pa Don Xuan Carlus! ¡Que viva ‘l Siñor Alcaldi que nus feixu zona bañus! si piansa que ya llibrou qu’ asperi al próximu añu. ¡Vivan las otoridadis que siampri vianin a honranus! ¡Que viva la Cofradía de lus pescadoris nuastrus! ¡Ya viva’l Patrón Mayor que muy bian lu tá faciandu! ¡Vivan las tilivisionis, pidióricus, lus arradius, ya lus enventus que fan qu’ el mundu vaya avanzandu! ¡Vivan todus lus que tán guay el sermón iscuchandu! ¡Vivan todus lus pixuatus que tán po’l mundu viviandu! Ya a lus que vivin aquí ¡milenta vivas lis damus! ¡Un viva pa lus xigantis qu’ agora vamus quemallus! ¡Ya viva la nuastra copla santu y seña d’ esti puablu que pa cabar el sermón ti dicimus lus pixuatus!
¡¡ Mientras Cudillero viva
¡ Amura vela !
¡¡¡ Viva Pedro !!! |
|